El personaje de Edipo expresa con la máxima pureza lo trágico en la historia de la literatura. Constituye la tragedia más universal de Sófocles y su huella es evidente en la historia de la literatura española. Edipo reúne las condiciones idóneas para servir de paradigma al hombre que, consciente de sus limitaciones, sabe hacerles frente. En «Edipo rey» la ignorancia no es culpable de nada y la inteligencia no puede evitar la catástrofe. Y ahí radica su intenso dramatismo: en poner en evidencia que en situaciones extremas la inteligencia humana significa lo mismo que la ignorancia.
Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d'una família acomodada de Colona (a l'actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d'escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se'n conserven set íntegrament.L'obra de Sòfocles s'emmarca en l'època d'esplendor de l'Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.
