El caos és sostenible. És una lliçó que he après durant dues dècades de treball en guerres de quatre continents. I quan el caos es converteix en quotidià el futur deixa d'existir, la felicitat i la tristesa es mesuren en estones i la vida s'adapta al destí com l'aigua s'adapta al recipient. Palestins i israelians són el paradigma de la teoria del caos sostenible. En guerra des de fa 60 anys en una terra de miracles, de fanatisme, d'injustícia, de violència... En una terra fascinant, contradictòria i surrealista. Una terra que adores al matí i odies a la tarda. Comprendre que israelians i palestins seguiran matant-se durant el propers 60 anys mentre el món pretén buscar una solució inexistent allibera l'esperit. Llavors descobrim la gent, els paratges i els sentiments que el bombardeig informatiu sobre el Pròxim Orient passa per alt.
Jordi Raich (Barcelona 1963) estudià biologia, dret i relacions internacionals. Des de 1986 treballa en ajuda humanitària com a coordinador de projectes, avaluador, investigador i consultor en epidèmies, terratrèmols, fams i guerres. Ha treballat en més de vint països i ha viatjat per un centenar. Professor convidat en diverses universitats, és col·laborador habitual de programes de ràdio i televisió. Autor de nombrosos assajos, articles d'opinió i reportatges. El 2004 publicà _El espejismo humanitario_ i el 2002 _Afganistán también existe_. És coautor de _No a la guerra_ (2003), _ Before Emergency: Conflict Prevention and the Media_ (2003),_ Fogo sobre os media_ (2003) i coeditor d'_El laberinto humanitario_ (1999).
