L'agent provocador, Pere Gimferrer evoca un seguit d'experiències llunyanes, estretament vinculades a la seva vida privada de finals dels anys seixanta i principis dels setanta: la passió lectora de l'adolescent, la iniciació en les cerimònies del cos, el laberint d'ecos d'una primera cita, el cinema i el sexe com a subversió, el rodatge d'un film, el trencament amb la impostura lingüística, l'amor com religió feta alhora de misteris sacres i de profanacions... Però aquest fil autobiogràfic es cabdella en una meditació absorbent sobre el pas del jo actiu al jo reflexiu (i viceversa): "Aquest és el fons del problema -i, si voleu, l'argument de l'obra". Alhora narració, assaig, text autobiogràfic i poema en prosa, L'agent provocador és una peça cabdal en l'obra creativa de Pere Gimferrer: una investigació lúcida i lliure de prejudicis sobre les raons per les quals la poesia, la literatura i l'art es confonen, per a alguns, amb la vida -i fins i tot són, com per a ell, la vida mateixa.
Pere Gimferrer nació en Barcelona el 22 de junio de 1945. De su producción literaria en castellano cabe destacar los libros de poemas Arde el mar (1966), que fue Premio Nacional de Poesía, y La muerte en Beverly Hills (1968) y los volúmenes ensayísticos Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) y Cine y literatura (última edición, Seix Barral, 2000). Su producción en catalán, iniciada en 1970, comprende entre otros libros en prosa, Dietario, editado en castellano en Seix Barral, la novela Fortuny (Planeta, 1983), Premios Ramon Llull y de la Crítica, y en verso L´espai desert (1977), El vendaval (1988), por el que obtuvo por segunda vez el Premio Nacional de Poesía, y Mascarada (1996). En 1985 fue elegido y tomó posesión de la plaza de número de la Real Academia Española vacante por el fallecimiento de Vicente Aleixandre. En 1998 obtuvo el Premio Nacional de las Letras Españolas por el conjunto de su obra, y en 2000 el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.
