«Aquests poemes no necessiten "protecció ni companyia de cap mena" perquè "armats únicament de llur força" han arribat a dalt de tot, allà on "ja l'escala no segueix i dóna al buit". Des d'Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb "l'indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons". Contra el no-res, "que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa", s'inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt. [...] El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna a Maragall, Alcover, Guerau, Carner, Salvà, Papasseit, Riba... culmina en Vinyoli, i això que els cims que l'envolten o l'acompanyen són alts: Foix, Pere Quart, Espriu, Ferrater, Brossa, Estellés, Bonet...».Enric Casasses
Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984). Poeta de formació autodidacta i d'una fecunda trajectòria, indestriable de la seva vida, va guanyar el premi Óssa Menor (1951) amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res (1970), li va arribar el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores va publicar de forma regular. El darrer llibre de poemes, Passeig d'aniversari (1984), va rebre nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es van recollir en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).