Frente a la naturaleza imitativa de las otras artes, la música posee una dimensión "expresiva", en tanto que presenta la voluntad misma a través del sentimiento. La música, ajena a la imitación del mundo como representación, es en sí misma un universo autónomo y sujeto a unas normas propias, que "podría subsistir, en cierto modo, aun cuando el mundo no existiese".
Arthur Schopenhauer (1788-1860) va ser un dels filòsofs més importants del segle xix i va defensar sempre una filosofia atea i pessimista. Enemic de les teories de Hegel i convençut que l'individu és voluntat (la voluntat irracional de seguir existint i repetint), la vida és només dolor i l'existència humana és absurda, la seva influència és palpable en les primeres obres del filòsof i poeta Nietzsche, en les òperes de Wagner i en molts dels estudis filosòfics del segle xx.