TRAGÈDIES TEBANES

La història d'Èdip i l'esfinx, amb les seves llargues conseqüències, és una de les llegendes de la cultura grega que han mantingut plena vigència en l'imaginari occidental fins al dia d'avui. Sòfocles, el més clàssic dels grans dramaturgs atenesos del segle V aC, hi va consagrar les tres tragèdies que aquest volum aplega en la versió extraordinària de Carles Riba. Cada obra, completa en ella mateixa, presenta un moment culminant de la història. Antígona aborda el conflicte que sorgeix entre Creont i la seva neboda, la protagonista del drama, per si cal enterrar o no Polinices, el germà d'Antígona que ha mort lluitant contra la seva ciutat natal. Èdip rei se centra en el moment en què l'home que ha vessat la sang del seu pare i ha entrat al llit de la seva mare pren consciència de la seva situació. I Èdip a Colonos ens porta al punt en què el protagonista, vell i cec, ha de decidir si es queda al lloc de l'Àtica que finalment l'ha acollit o si retorna a Tebes, la ciutat de la qual va bandejar-lo el seu destí tràgic.

Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d'una família acomodada de Colona (a l'actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d'escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se'n conserven set íntegrament.L'obra de Sòfocles s'emmarca en l'època d'esplendor de l'Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.