KUNDERA, MILAN / MILAN KUNDERA
La cultura txeca dels anys seixanta del segle passat va gaudir d?una sorprenent vitalitat: la literatura, el teatre i el cinema mostraven una originalitat i una diversitat excepcionals, en viu contrast amb l?accelerada descomposició de les estructures polítiques i els embats d?una fèrria censura. Aquesta obra conté dos textos del gran intel·lectual txec: el seu discurs al Congrés d?Escriptors de 1967, en el qual defensa valentament l?autonomia de la cultura i la llibertat dels creadors, i Un Occident segrestat (1983), un extens article que en el seu moment va desfermar un viu debat polític a les principals publicacions culturals europees. En el context del seu petit país, en plena dictadura comunista, l?autor es pregunta pel pes de la barbàrie en la història i en la vida dels éssers humans, i de manera premonitòria adverteix de les amenaces de Rússia (llavors la Unió Soviètica) enfront de la resta d?Europa.
Milan Kundera (Brno, 1929), dudarik gabe, idazle txekiar ospetsuena dugu nazioartean. 1975ean Frantziara egin zuen ihes, 1981ean herritartasun txekoslovakiarra kendu zioten, eta 1981etik herritartasun frantsesa dauka. Poesia, antzerki eta saiakera lanak eginagatik ere, eleberrigile gisa egin zen ospetsu. Nesnesitelná lehkost bytí (Izatearen arintasun jasanezina, 1984) hainbat hizkuntzatara itzuli zen eta salmenta marka guztiak hautsi zituen laurogeiko hamarkada hartan. Beste eleberri batzuk: ?ert (Txantxa, 1965), ?ivot je jinde (Bizitza beste nonbait dago, 1969), Valč