Durante las décadas de 1920 y 1930 Joseph Roth viajó por toda Europa. Sus vagabundeos, que lo llevaron de un hotel a otro, le brindaron la incomparable oportunidad de observar y escribir sobre los lugares que visitaba. En los artículos que publicó, reunidos por primera vez en esta antología, Roth retrató un continente abocado al cambio y sin embargo aferrado a la tradición. Del compulsivo régimen de entrenamiento del ejército albano, las devastadoras explotaciones petrolíferas de Galitzia, las migraciones causadas por la pobreza o los nacionalismos, a los idiosincrásicos personajes que Roth conoció en sus viajes, las lúcidas viñetas de Años de hotel forman una serie de incisivas postales literarias que dan testimonio del final de un mundo viejo y del doloroso nacimiento de una Europa que, lejos de realizar algunos de los sueños acariciados durante siglos, parece encaminarse irremediablemente hacia el abismo.
L'escriptor Joseph Roth (1894 - 1939), d'ascendència jueva, però batejat catòlic, va néixer a a Schwabendordf (Galítzia) i estudia filología a Lamberg i a Viena. Va servir com a oficial austríac durant la Primera Guerra Mundial i, l'any 1916, fou empresonat a Rússia. Entre 1923 i 1932 va exercir de corresponsal a l'estranger del Frankfurter Zeitung. Les seves primeres novel·les: L'hotel Savoy (1924), La rebel·lió (1924), La fugida sense fi (1927) i Zipper i el seu pare (1928) recreen la vida a Àustria després de la Primera Guerra Mundial, amb molts elements autobiogràfics. L'any 1932 publicà La Marxa de Rodetzky, la seva novel·la més celebrada. Amb l'arribada de Hitler al poder, l'any 1933, Roth s'exilia a París, on mor, sis anys més tard, en un hospital de beneficiència, a causa d'una pulmonia i del delirium tremens. Pòstumament, se'n publiquen les narracions La llegenda del bevedor sant (1939), el recull d'assaigs polítics El nou dia (escrits entre 1919 i 1927) i els epistolaris (1911-1939).