La soledad no es un objetivo que queramos perseguir. Tampoco es ninguna cosa que podamos tocar u observar. NO es un bien que podamos comparar o vender. Es una vivencia del alma, una experiencia por la que podemos pasar. El ser humano no es sólo el animal social que teje vínculos con los suyos para defenderse de loe enemigos y ayudarse mutuamente. También se retira, toma distancia, se aleja de la comunidad. NO por despecho, ni por odio, sencillamente porque siente la necesidad y cree que le beneficia. Una persona que frecuenta la soledad se convierte en una persona distinta de la que era, cambia de tono y de registro, adopta nuevas formas de vida, y la seriedad y la madurez envuelven su personalidad. Este libro no es un manifiesto contra la soledad. Tampoco es una defensa de la vida solitaria. Es una apología de la soledad, de este bello estado tan necesario para el desarrollo completo de la persona y de sus facultades.
Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia i en Teologia. Dirigeix la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i ensenya en diferents institucions superiors. Compagina la seva passió per educar amb la d'escriure. Dirigeix el Ramon Llull Journal of Applied Ethics i l'anuari Ars Brevis de la Fundació Blanquerna. Al llarg de la seva trajectòria ha escrit més d'una seixantena de llibres, alguns dels quals han estat premiats i traduïts a diferents llengües (castellà, francès, alemany, italià i romanès). Participa activament en els mitjans de comunicació: a Catalunya Ràdio i a TVE 2 i escriu a La Vanguardia i l'Avui. Entre les seves obres més llegides, cal destacar: L'art de saber escoltar (2006), El sentit de la vida (2008) i No passeu de llarg (2010).
