Tot al llarg de la seva llarga i intensa trajectòria poètica, Joan Margarit s'ha adreçat sovint a Barcelona i la ciutat li ha esdevingut geografia i racó de l'ànima. Un amor mutu entre el poeta i la ciutat, encara que alguna vegada sigui entre dubtes i recances, d'una banda o de l'altra. Barcelona amor final recull aquesta intensa experiència amorosa i aplega els poemes de Joan Margarit que tenen Barcelona com a escenari: un centenar de composicions estructurades en vint capítols i el doble itinerari, geogràfic i poètic, que suposa la relació del poeta i la ciutat. Barcelona, amor final s'il·lustra amb fotografies de Xavier Miserachs, s'acompanya amb un pròleg de Javier Cercas i la versió original en català dels poemes barcelonins s'arrodoneix amb una doble traducció al castellà i a l'anglès.
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduï-da també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. Tugs in the fog, versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006.La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".