L'italià Giacomo Leopardi (Recanati, 1798 ? Nàpols, 1837) és un dels més grans escriptors del romanticisme europeu. Tota la seva obra poètica, fruit d'una tasca continuada de prop de divuit anys, són els trenta-sis poemes ?idil·lis i cançons? i els cinc fragments recollits en els Cants, un dels grans llibres de poesia de tots els temps. Leopardi, que d'entrada alterna poemes de temàtica civil i heroica i de to classicitzant amb poemes de ressons autobiogràfics i quotidians escrits en un to més planer, ateny una maduresa esclatant en els últims anys, en què cada poema, en paraules de Narcís Comadira, arriba a «l'íntima adequació de llengua i de sentit, creixent inseparables, fixant-se alhora, indissolublement».
Giacomo Leopardi nació en 1798 en Recanati (Italia), hijo del conde Monaldo Leopardi y de la marquesa Adelaida Antici. A los 18 años escribe odas griegas y de erudición histórica y filológica, así como libros de carácter enciclopédico. En 1817 anota los primeros pensamientos para el que habría de ser una especie de voluminoso diario, el Zibaldone. En 1819 madura su «conversión filosófica» y tiene lugar el paso de la poesía a la filosofía que caracterizará a su obra. Tras un fallido intento de fuga de su casa, en 1823 viaja a Roma. Residirá después en Milán, Bolonia, Florencia y Pisa. En 1831 ve la luz en Florencia la edición de los Cantos. En 1836, para huir de la amenaza del cólera, se refugia en La Ginestra, en las laderas del Vesubio, y el 14 de junio de 1837 muere a los 39 años.
