CRIMEN Y CASTIGO

Nadie ha retratado la psicología humana como lo hizo FiódorDostoyevski. Su obra, fiel reflejo de una personalidad compleja yatormentada, marca una de las cimas de la narrativa universal.Admirada por generaciones de lectores y autores, Crimen y castigonarra el asesinato cometido por Rodión Raskólnikov, un estudiantearrogante y endeudado cuyo nihilismo anticipa la literaturaexistencialista. Su descenso a los infierno corre en paralelo al de la ciudad de San Petersburgo, en plena decadencia, que Dostoyevskiretrata con pulso firme y una galería de personajes absolutamentememorables.

El segon de set germans, epilèptic i ludòpata. La vida de Dostoievski s’assembla a la dels seus personatges. Perd la mare, amable i bondadosa, que mor de tuberculosi poc després que Puixkin. Dostoievski, que té setze anys, queda molt afectat per totes dues morts. El pare, autoritari i cruel, metge en un hospital per a pobres de Moscou, mor quan l’escriptor en té divuit. Uns rumors que les investigacions han desmentit fan creure a Fiódor que el pare ha estat assassinat pels seus serfs. Es culpa de no haver impedit els tractes vexatoris del pare, de no haver ajudat els serfs. Tradueix Balzac per eixugar el deute amb un usurer. Coneix l’èxit amb la primera novel·la, Pobres. Activitats subversives el porten al patíbul. Just quan l’apunten els fusells, li commuten la pena per quatre anys de presó a Sibèria i quatre més com a soldat ras. A l’exili es casa amb Maria Issàieva, una vídua amb un fill. Viatja a l’estranger, en torna arruïnat, veu morir la dona i el germà. La publicació de Crim i càstig el salva del desastre econòmic. Es casa amb l’estenògrafa que l’ha ajudat a acabar l’obra, Anna Snítkina. Assetjats pels deutes, viuen uns anys a l’estranger en situació de relativa pobresa. Tenen quatre fills, dels quals en sobreviuen dos. Tornen a Rússia, on gaudeixen d’un cert benestar gràcies a L’adolescent i les cròniques del Diari d’un escriptor. Mor quatre mesos després de la publicació d’Els germans Karamàzov.