«Las tres cosas más hermosas del mundo son: el mar, Hamlet y Don Juan.»
GUSTAVE FLAUBERT
Leyenda popular, Don Juan se convirtió en personalidad literaria con el drama trágico El Burlador de Sevilla, de Tirso de Molina. A partir de entonces protagonizó como héroe-villano obras de teatro, novelas y poemas, hasta convertirse en un carácter universal, comparable con Don Quijote, Hamlet y Fausto. Además del texto fundador de Tirso de Molina, recogemos por su relevancia el drama de Molière y el libreto de Lorenzo da Ponte para la ópera de Mozart Don Giovanni, que aquí presentamos en edición bilingüe.
Un análisis del Don Juan como arquetipo de la literatura y el cine, a cargo de Jordi Balló y Xavier Pérez, acompaña las tres grandes obras que sentaron las bases del mito.
El Burlador de Sevilla: edición de Francisco Florit Durán
Don Juan: traducción de Carlos Manzano
Don Giovanni: versión del Gran Teatro del Liceu de Barcelona
Lorenzo Da Ponte (Ceneda, 1749-Nova York, 1838), poeta i llibretista, és una figura de referència de la música clàssica. Establert des de 1773 a Venècia, on va portar una vida llibertina i dissoluta, va haver de fugir a Viena, ciutat en què es va convertir en el llibretista més sol·licitat de la cort de Josep II. Va gaudir del favor del públic i de la crítica, sobretot per l'escriptura de tres de les òperes més cèlebres de Mozart, Les noces de Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1789-1790), però també va patir la indiferència i la persecució. Va viure a Anglaterra i als Estats Units, on es va establir com a llibreter, va donar classes a la Universitat i va impulsar la fundació de l'Òpera de Nova York.
