Egosurfing és el terme que designa la pràctica que consisteix a navegar per Internet a la recerca d'informacions sobre un mateix, amb l'objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu. L'obra de Llucia Ramis critica i al mateix temps és deutora d'aquesta nova cultura i de la tendència a l'egolatria en la nostra societat.Una anònima escriptora mallorquina de llibres d'autoajuda rep l'acusació d'un programa televisiu sensacionalista d'haver comès un "quasihomicidi imprudent". La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l'impacte al seu cap d'una bossa d'escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure dotze anys enrere, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant.De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d'un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d'un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista... Llucia Ramis llegeix un fragment del llibre a TV3. El podeu veure aquí.
Llucia Ramis Laloux (Palma, 1977) és autora de la novel·la Egosurfing, Premi Josep Pla 2010 (Destino), i de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna). Ha estat cap de redacció de la revista literària Quimera, va dirigir i presentar el programa televisiu sobre llibres Això no és Islàndia i actualment col·labora a El Periódico, El Mundo i La Xarxa. Els seus contes i relats s'escampen a antologies com Odio Barcelona (Melusina), Matar en Barcelona (Alpha Decay), Veus (Empúries/Anagrama), Watchwomen, narradores del siglo XXI, les revistes Lluc, Zut, Casatomada, The Children's Book Of American Birds, Sigueleyendo i l'Antologia de Joves Narradors de Mallorca. L'Obra Cultural Balear li va atorgar el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel en reconeixement al camp de l'animació cultural.
