Situada entre 1805 y 1813, en la Rusia convulsionada por la amenaza napoleónica, "Guerra y paz" es una de las cumbres indiscutidas de la literatura universal. Las andanzas y peripecias de cuatro familias de aristócratas (los Kuraguin, los Bezujov, los Rostov y los Bolkonsky) articulan esta poderosa novela que abarca todos los registros y eternas preocupaciones del ser humano -el amor, la muerte, el bien y el mal, el sentido de la existencia, la amistad, el desengaño...- y recrea una época histórica decisiva -desde las grandes batallas que valieron la gloria a Napoleón, como Austerlitz, hasta el incendio de Moscú y la retirada del ejército francés en medio del frío y de las penalidades- en un conjunto prodigioso que arrebata al lector.
Fill de l?aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana ?al sud de Moscou?, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l?alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l?ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d?Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l?Església oficial i la societat russa.
