Antología de los textos que Simone Weil, la mayor pensadora del amor y la desgracia de nuestro siglo, fue anotando en sus «Cahiers»; textos que traducen una experiencia interior de una autenticidad y exigencia poco comunes. En ellos se refleja lo que, a lo largo de su breve existencia, Simone Weil anduvo buscando: el punto de intersección entre la perfección divina y la desgracia de los hombres.
Desconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, prístina en les anàlisis, implacable, sempre al costat dels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntàriament a la humiliació, sense cap acomodació amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni lEsglésia tot i el seu misticisme ni cap ideologia no se nhan pogut aprofitar. Larrelament sestavella contra una realitat social allunyada del consol i shauria de llegir i repensar per motius durgència política. Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de Larrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als 33 anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, La pesantor i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre daltres.
