En el complejo y rico diálogo que es La idea fija, Paul Valéry aborda algunas de sus temas más queridos, casi obsesivos. La posibilidad de un orden del mundo, la condición del tiempo, la naturaleza del intelecto, el concepto y la intuición, la adecuación del lenguaje, ....son algunos de los asuntos que desgrana ese diálogo, casi terapéutico, entre dos personajes que, hablando, ven cómo se les echa encima la noche.
Paul Valéry (Seta 1871-París 1945) va realitzar una exigent obra poètica, rítmica i musical, de perfecció clàssica, en la qual destaquen La jeune parque (1917) i Charmes (1922, amb el famós poema de Le cimetière marin), i una vasta obra d'assaig, que representa una rigorosa reflexió sobre l'activitat de la ment i la creació artística: entre molts d'altres els textos de les sèries de M. Teste (1895-1925) i dels Cahiers (1922), Variétés (1924-1944) i diàlegs d'idees com Eupalinos o l'arquitecte (1923
