Nascuda en un poble de Menorca, la protagonista de La noia del ball es trasllada a Barcelona després de la mort de la seva mare. Al costat de l'enyorança de l'illa i el desig de ballar, la protagonista descobreix la cultura anarquista dels ateneus populars: l'esperanto, la natació, la lluita per la justícia social... Però l'home amb qui es casa és d'una família que encarna l'altre anarquisme, el de la incultura i la violència. Els tiroteigs, la pèrdua d'éssers estimats i la repressió salvatge del franquisme dels primers anys, s'afegirà al cúmul de dissorts que acaben configurant una dona atemorida i que busca estratègies per sobreviure tant mitificant l'illa de la seva infantesa com construint-se una força secreta en el seu interior.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) va començar la seva carrera d'escriptor l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos). D'aleshores ençà ha conreat el gènere novel·lístic i també l'assaig sobre temes teatrals i literaris. És autor, entre d'altres, de mal de lluna (1988),La japonesa (1992), Louise. Un conte sobre la felicitat (1993), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (1996), La faula dels ocells grecs (1997), L'Emperador (1997), Sota la pols (2000), Lena (2002), Cara d'àngel (2004), Sorres blanques (2006), La noia del ball (2007) i La nit de les papallones, Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009. Al llarg de tots aquests anys, Jordi Coca ha obtingut nombrosos premis en reconeixement d'una trajectòria literària excepcional, entre els quals cal comptar els prestigiosos Premi Nacional de la Crítica, Ciutat de Palma, Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i Premi Sant Jordi de novel·la. També ha fet versions al català d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashô. Actualment escriu la tesi de doctorat en arts escèniques sobre el teatre de Palau i Fabre i és membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, francès, a l'italià i a l'anglès.