Terrat de la Pedrera, Antoni Gaudí dóna al paratge una qualitat de realitat sostinguda, de ferm concavat, capriciós, de ferm autoral. D'entrada, la contundència amb què l'autor ens hi aclapara, expressa una voluntat extraordinària per fer-nos, encara avui, espectadors seus, investigadors seus, descobridors seus... L'arquitectura i tot allò que aquella arquitectura aguaita se sustenten sobre una molt recóndita intimitat de l'autor, sobre la subjectivitat, l'enginy i la perícia amb què l'autor ha rubricat tots aquells materials i, d'aquella rúbrica estant, els materials ens increpen i ens fan seus com si nosaltres fóssim tot just la seva part sensorial més externa.
