La vida a París d'una família de l'alta i benpensant burgesia als anys seixanta és el pretext que va triar Simone de Beauvoir per escriure una crítica novel·la sobre la "veritat", una reacció a l'espectacle del món mistificat i a les hipòcrites relacions que els prejudicis socials estableixen.Publicada el 1966, Les belles imatges, novel·la que ara, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora, hem volgut recuperar en la traducció de Joan Oliver, manté avui dia plenament la seva vigència.
Simone de Beauvoir (París, 1908-1986), una de les més reconegudes intel·lectuals del segle XX, neix en una família de classe mitjana. Aviat deixa enrere aquest món i comença la seva vida al costat de Jean-Paul Sartre. Fins el 1943, any en què publica la seva primera novel·la L'Invitée, ensenya filosofia en diversos liceus de França. D'entre la seva extensa i lúcida obra, que abraça un ampli ventall de gèneres, destaquen El segon sexe (1949), assaig teòric sobre la dona, fita del feminisme), la novel·la Els mandarins (1954), premi Goncourt, i tres esplèndids volums de memòries: Mémoires d'une jeune fille rangée (1958), La force del'âge (1960) i La force des choses (1963).
