«Hemos pasado del narcisismo a la paranoia, del indeterminismo al fatalismo. La hipoteca es la metáfora expansiva del inicio de siglo. Los miedos del siglo XXI han ido engendrando los nuevos monstruos, con sus cavernas y sus inhumanidades.»«Lo que va de siglo refunda una tradición de la crisis frente a la tradición de lo nuevo y de la posnovedad. La desazón es profunda. ¿Es el inicio de una hendidura en la conciencia de Occidente? Tantas sensaciones de una deriva avalarían el diagnóstico de una derrota del espíritu. Crisis de inmadurez, auge de la irresponsabilidad, valores liofilizados, y a la vez la posibilidad de un resurgir de lo mejor de nosotros mismos, un reencuentro con las virtudes públicas. Estrés, insomnio, ansiedad, vertiginosa pérdida de autoestima, son los síntomas más leves de una época de zozobras en la que es obligado el reaprendizaje de la carestía.»Valentí Puig
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).