Theodor Fontane (1819-1898), després de cultivar el periodisme i la poesia, publica la seva primera novel·la als ciquanta-nou anys. A partir de llavors, el seu talent es manifesta en su seguit d'obres en les quals, retratant com ningú els ambients de la Prússia bismarckiana, l'autor demostra una habilitat per als diàlegs i una capacitat d'observació psicològica dels personatges que el converteixen en un dels representants més significatius de la novel·la moderna.