CRIME AND PUNISHMENT

“Crime and Punishment” is a deep and complex psychological novel by Russian writer Fyodor Dostoyevsky. A man named Raskolnikov kills a woman to prove to himself a philosophical point and the story revolves around him dealing with his crumbling psyche in the aftermath of the crime, the social consequences and the lengths a man could go to escape from himself. Raskolnikov is a strange character that embodies humanity's fight against society and its rules, but after failing to impart his own brand of justice lacks the valour to accept the consequences of his actions. In the novel, suffering is for the writer the forge of human will. Dostoyevsky is a true writer of the Russian way of life, an undisputed voice of the Russian soul.

El segon de set germans, epilèptic i ludòpata. La vida de Dostoievski s’assembla a la dels seus personatges. Perd la mare, amable i bondadosa, que mor de tuberculosi poc després que Puixkin. Dostoievski, que té setze anys, queda molt afectat per totes dues morts. El pare, autoritari i cruel, metge en un hospital per a pobres de Moscou, mor quan l’escriptor en té divuit. Uns rumors que les investigacions han desmentit fan creure a Fiódor que el pare ha estat assassinat pels seus serfs. Es culpa de no haver impedit els tractes vexatoris del pare, de no haver ajudat els serfs. Tradueix Balzac per eixugar el deute amb un usurer. Coneix l’èxit amb la primera novel·la, Pobres. Activitats subversives el porten al patíbul. Just quan l’apunten els fusells, li commuten la pena per quatre anys de presó a Sibèria i quatre més com a soldat ras. A l’exili es casa amb Maria Issàieva, una vídua amb un fill. Viatja a l’estranger, en torna arruïnat, veu morir la dona i el germà. La publicació de Crim i càstig el salva del desastre econòmic. Es casa amb l’estenògrafa que l’ha ajudat a acabar l’obra, Anna Snítkina. Assetjats pels deutes, viuen uns anys a l’estranger en situació de relativa pobresa. Tenen quatre fills, dels quals en sobreviuen dos. Tornen a Rússia, on gaudeixen d’un cert benestar gràcies a L’adolescent i les cròniques del Diari d’un escriptor. Mor quatre mesos després de la publicació d’Els germans Karamàzov.