El 1978 l'Institut National de l'Audiovisuel francès va confiar a Georges Perec i a Robert Bober, a partir d'una idea d'aquest, la realització d'un film sobre Ellis Island. Tots dos van anar a Nova York, primer a fer les localitzacions, i després hi van tornar, el 1979, a rodar el que havia d'esdevenir "Récits d'Ellis Island, Histoires d'errance et d'espoir" ["Narracions d'Ellis Island. Històries d'errància i d'esperança"] una pel·lícula en dues parts ("L'Ile des larmes" ["L'illa de les llàgrimes"] i "Mémoires" ["Memòries"]). El llibre reprodueix el que Perec va escriure per al documental, un text breu i intens, amb el tema de fons de l'exili i la dispersió, que expressa la seva concepció de la literatura com un acte de memòria.
Poeta y narrador francés, apasionado por las palabras cruzadas, los acrósticos y los juegos de
la imaginación, admirado por Calvino y Cortázar, surrealista impenitente, muestra hasta qué punto quien piensa en
comprender el mundo no hace más que clasificarlo, esa vocación por la que Perec sentía especial fascinación.
