León Tolstoi (1828-1910) escribió estas dos novelas tras un período de replanteamiento de valores morales y sociales que le llevó a buscar respuestas en diversas fuentes filosóficas. Se caracterizaron sus obras de esta época por su intención pedagógica y divulgativa y por ser profundamente críticas con las formas de vida de su clase social.
En El Diablo el protagonista se debate entre la obsesión por el objeto de deseo y la culpa. La obra revela la psicología del rico hacendado Eugenio Ivánovich, angustiado personaje a quien persigue una acuciante tentación carnal que pone en peligro su equilibrio mental y aun los mismos cimientos de sus principios morales. Esta terrible pasión le conducirá a un final trágico.
En La sonata de Kreutzer, escrita a lo largo de 1889, tras un análisis crítico sobre el funcionamiento de las relaciones entre sexos en la alta sociedad rusa, los celos serán los que precipitan el desenlace.
Fill de l?aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana ?al sud de Moscou?, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l?alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l?ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d?Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l?Església oficial i la societat russa.
