EL GRAN INQUISIDOR

A lo largo de la historia, algunos libros han cambiado el mundo. Han transformado la manera en que nos vemos a nosotros mismos y a los demás. Han inspirado el debate, la discordia, la guerra y la revolución. Han iluminado, indignado, provocado y consolado. Han enriquecido vidas, y también las han destruido. Taurus publica las obras de los grandes pensadores, pioneros, radicales y visionarios cuyas ideas sacudieron la civilización y nos impulsaron a ser quienes somos. Recreando vívidamente la segunda venida y detención de Jesucristo durante la época de la Inquisición española, esta parábola relatada en Los hermanos Karamazov es una profunda y delicada exploración de la fe, el sufrimiento, la naturaleza humana y la libre voluntad. Se incluyen también los impactantes y perturbadores escritos de Dostoyevski durante el tiempo que estuvo exiliado en un campo de prisioneros de Siberia.

El segon de set germans, epilèptic i ludòpata. La vida de Dostoievski s’assembla a la dels seus personatges. Perd la mare, amable i bondadosa, que mor de tuberculosi poc després que Puixkin. Dostoievski, que té setze anys, queda molt afectat per totes dues morts. El pare, autoritari i cruel, metge en un hospital per a pobres de Moscou, mor quan l’escriptor en té divuit. Uns rumors que les investigacions han desmentit fan creure a Fiódor que el pare ha estat assassinat pels seus serfs. Es culpa de no haver impedit els tractes vexatoris del pare, de no haver ajudat els serfs. Tradueix Balzac per eixugar el deute amb un usurer. Coneix l’èxit amb la primera novel·la, Pobres. Activitats subversives el porten al patíbul. Just quan l’apunten els fusells, li commuten la pena per quatre anys de presó a Sibèria i quatre més com a soldat ras. A l’exili es casa amb Maria Issàieva, una vídua amb un fill. Viatja a l’estranger, en torna arruïnat, veu morir la dona i el germà. La publicació de Crim i càstig el salva del desastre econòmic. Es casa amb l’estenògrafa que l’ha ajudat a acabar l’obra, Anna Snítkina. Assetjats pels deutes, viuen uns anys a l’estranger en situació de relativa pobresa. Tenen quatre fills, dels quals en sobreviuen dos. Tornen a Rússia, on gaudeixen d’un cert benestar gràcies a L’adolescent i les cròniques del Diari d’un escriptor. Mor quatre mesos després de la publicació d’Els germans Karamàzov.