Con la escusa, o la inspiración, del arte de "La Argentina", Paul Valéry se entrega a una brillante disertación sobre la danza, que ve como una "poesía general de la acción de los seres vivos".
Paul Valéry (Seta 1871-París 1945) va realitzar una exigent obra poètica, rítmica i musical, de perfecció clàssica, en la qual destaquen La jeune parque (1917) i Charmes (1922, amb el famós poema de Le cimetière marin), i una vasta obra d'assaig, que representa una rigorosa reflexió sobre l'activitat de la ment i la creació artística: entre molts d'altres els textos de les sèries de M. Teste (1895-1925) i dels Cahiers (1922), Variétés (1924-1944) i diàlegs d'idees com Eupalinos o l'arquitecte (1923