José Maria de Eça de Queirós (1845-1900) constitueix el màxim representant de la novel·la realista portuguesa. Diplomàtic des del 1869 fins a la seva mort, les seves destinacions van ser l?Havana, Newcastle, Bristol i París. El seu geni ja és present a El crim de mossèn Amaro (1875) i El cosí Basilio (1878), i excel·leix a Els Maia (1888). Amb posterioritat, La correspondència de Fradique Mendes (1900) palesa una evolució amb la influència del simbolisme. A pesar del seu exili professional, la reflexió sobre la societat portuguesa centra la seva darrera etapa creativa, en què brilla La il·lustre casa dels Ramires (1900), on mostra un desencís expressat per mitjà d?una personal mirada irònica, la qual caracteritza el conjunt de la seva obra.
